L’Institut d’Estudis Catalans ha estat l’escenari escollit per signar aquest dimarts el Pacte Nacional per la Llengua entre el Govern, els socis d’investidura i una vintena d’entitats municipalistes, culturals, sindicats i patronals.
Els promotors de l’acord es marquen com a fita sumar 600.000 nous catalanoparlants d’aquí al 2030. L’objectiu últim és que la llengua catalana sigui “plenament oficial” en tots els entorns socials, administratius, institucionals, laborals i culturals.
L’Executiu i els signants del pacte diagnostiquen que l’ús social del català està en retrocés i que calen mesures per promocionar-lo i protegir-lo. Per aconseguir-ho, el Govern invertirà aquest any 255 milions d’euros, una partida pressupostària similar -o superior- que haurà de repetir-se durant els propers sis anys.
Les principals inversions són per garantir-ne l’aprenentatge entre els adults i els estudiants que vinguin de fora de Catalunya. Altres potes del Pacte són incrementar el nombre de continguts culturals i audiovisuals en català, així com fomentar el seu ús en tots els serveis públics per garantir els drets lingüístics de la població, especialment en la sanitat i justícia.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha definit la signatura d’aquest dimarts com un acte de “generositat, responsabilitat i sentit de país”. “El català és patrimoni de tots nosaltres, catalans i catalanes, però també és patrimoni universal. Quan preservem una llengua, preservem una manera única d’entendre i compartir el món”, ha defensat.
Salvador Illa ha fet una crida a la societat civil i la resta de partits polítics, especialment a Junts, a sumar-se al pacte, perquè “el català ens necessita a tots i a totes”.
Per tal de fer seguiment del compliment del pacte i de l’estat de salut de la llengua, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, haurà de comparèixer anualment al Parlament.
